15 idees per deixar de patir
Moltes idees que ens han dit des de petits ens fan patir. Per gaudir de la vida, convé deixar-les caure i substituir-les per informació de saviesa.
Com se sol dir: si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix. En aquest cas: no pensis sempre el mateix. T'atreveixes?
REEDUCAR LA MENT
Abans d'explicar aquestes quinze idees, m'agradaria recordar alguna cosa.
La ment és molt poderosa. Mentre segueixi poblada d'idees errònies, aquestes dirigiran la nostra vida i, conseqüentment, l'única cosa que obtindrem serà patiment. Per això, reeducar la ment és clau.
Per viure en plenitud, només necessitem tres coses: en primer lloc, informació de saviesa; en segon lloc, saber manejar l'energia per poder accedir a la informació; i, finalment, pràctica.
Des del moment que estàs llegint això és perquè decideixes buscar informació per millorar la teva vida. Fantàstic! T'invito a seguir llegint ia verificar punt per punt. Sabràs que ets al camí adequat quan tinguis més pau interior i més harmonia externa.
15 IDEES PER VERIFICAR
1. - El que pensis marcarà el que visquis i com ho visquis. No són els sentiments allò que marquen allò que vivim, sinó allò que pensem. El que pensem produeix uns sentiments i ens porten a actuar en una direcció o una altra. Centrar-nos en canviar els sentiments és inútil: allò que hem de canviar són les creences (idees) que els generen.
2. - Només tu pots pensar per tu. Som responsables del que pensem. Consegüentment: tu ets responsable dels teus sentiments. Tu ets responsable de la resposta que dónes a la vida. No culpis altres del que tu estàs pensant.
3. – Per tant, les circumstàncies externes no són les que et fan feliç o desgraciat/da. El que et fa feliç o desgraciat és allò que penses sobre les circumstàncies.
4. - Les dificultats no existeixen: hi ha la nostra manca de coneixement, d'habilitat. Les “dificultats” que vivim són l'oportunitat per aprendre allò que encara no sabem.. i així desapareixeran doncs es convertiran amb coses fàcils, que ja dominem! Aprenent allò que ignorem, ens tornarem més savis.
5. - El mal, la maldat no existeix. Totes les persones actuem pensant que allò que fem té justificació. També quan actuem trencant les normes i les lleis. Creure en el mal ens porta a fugir, atacar o castigar. La conseqüència és fer-nos una vida plena de violència.
6. - La injustícia no existeix, el que sí que existeix és el fruit de la ignorància. Les persones actuen d'acord amb el nivell d'ignorància. Com més saviesa, menys dolor generen. Però no és injustícia: és l'acció corresponent a la manca de saviesa. Si creiem en la injustícia, ens convertirem en venjadors justiciers i ens correspondrà viure en un món de venjança i dolor.
7.- Per tant, el culpable no existeix. La culpa no existeix sinó que és el fruit de la ignorància. Si creiem en la culpa i els/les culpables ens maltractarem o acusarem els altres i els desitjarem malament… i aquest odi estarà dins nostre i ens farà mal!
8. – A nivell profund, ningú no et beneficia, ningú et perjudica i ningú et fa mal. És una conseqüència de l'anterior.
9. – A nivell profund, tu no perjudiques ningú, no fas mal a ningú, no beneficies ningú. És una altra conseqüència de l'anterior.
10. - Els defectes no existeixen, només les qualitats. No es pot ser “ximple”: es tindrà menys intel·ligència que una altra persona, però només existeix la intel·ligència en més o menys grau. No es pot ser “antipàtic”: hi ha la simpatia en major o menor grau. I així successivament. És a dir, tenim virtuts poc desenvolupades però no defectes. Si lluitem contra els defectes en lloc de fer créixer les virtuts mai no els superarem: és com lluitar contra la foscor en lloc d'encendre la llum.
11. - Tots els nostres problemes psicològics provenen d'un desenvolupament insuficient de les nostres qualitatss. Centrem-nos a fer créixer les nostres qualitats/virtuts, per això el treball de reequilibri dels centres és clau.
12. - Veiem el món com som, no com és. Només podem veure el que tenim a dins. Tota percepció és una projecció. Sense reequilibrar els centres vivim deformant la realitat i, en deformar-la, mai no podrem captar la profunditat de cap ensenyament profund… la deformarem!
13. - Ajudar vol dir fer alguna cosa per algú que no pot fer-ho per si mateix. En cas contrari, és interferència i falsa bondat: no permetem aprendre a l'altra persona.
14. - No som amos de ningú. No som amos de res. Només compartim parts de la nostra vida amb altres persones i administrem els béns a què tenim accés. No són “els nostres”.
15. - L'altre no és responsable del que nosaltres sentim. Per tant, no tenim dret a exterioritzar tot allò que sentim, ja que no sempre és adequat. No ens relacionem compartint emocions i sentiments agressius (s'incrementa el malestar i es fan malbé les relacions), relacionem-nos des dels sentiments i les emocions positives i, sobretot, relacionem-nos des de l'amor (el desig de buscar el teu bé i el bé dels altres, al marge del que sentis).
PERÒ HI HA ALGUNES MÉS….
Si aquest tema t'interessa, t'animo a fer una ullada al llibre “21 creences que ens amarguen la vida…i com superar-les per ser més felices”. Hi trobaràs informació per verificar que t'ajudarà a reeducar la teva ment.
el trobaràs fent clic aquí
Senzillament…bé…real i pràctic.
En adquirir-ho… difícil.. Colòmbia cobra car qualsevol compra…física o electrònica.
Gràcies.
M'encanta la teva manera concisa d'exposar. Cadascú d'aquests passos és una classe magistral. Realment és un tractat breu de la felicitat. Gràcies, Daniel.
Gràcies Daniel per compartir la teva experiència i els teus coneixements. A mi en particular, em serveixen i m'ajuden molt per mirar les coses des d'una altra perspectiva. Una salutació
M'agraden molt les 15 idees… Que en si jo crec que és només una, nosaltres som els qui fem la nostra felicitat i som els responsables únics per tant de ser feliços.
Gràcies per fer-me una mica millor en el meu pensament.
Des de Montevideo, gràcies Daniel pel teu bloc i claredat amb què exposes les teves idees, una gran ajuda per viure una vida més assossegada i feliç. Tinc una pregunta: referent al fet que “l'altre no és responsable del que nosaltres sentim”, et comento que tinc una filla que pateix atacs de pànic i evita anar en òmnibus a la feina, agafant taxis o ubers i, per tant, desequilibrant el seu pressupost. Aquesta setmana per primera vegada en molt de temps ha viatjat a òmnibus (com tothom) i em sento feliç, en pau i alegre. No és ella responsable de la meva alegria en veure que les coses es van encaminant per senders normals? Una abraçada.