La felicitat, una moda imposada?
Vivim en una societat on està mal vist no estar alegre i somrient tot el temps. Es creu, erròniament, que si no somriem no som feliços…ia més se'ns culpa d'això! Quin error!
LA FELICITAT COM A OBJECTE
Aquesta idea d'equiparar l'alegria a la felicitat juga contra el veritable autoconeixement. Per tant, juga en contra de nosaltres mateixos.
El fet de cercar la felicitat com un objecte extern: alegria, sentiments positius, riure, somriure… és el que ens n'allunya.
Moltes persones utilitzen la recerca d'aquests fruits com a excusa per no investigar el moment present i, per això, viuen en una carrera cap a un futur ideal que no té final. Curiós, oi? Aquells que diuen que busquen són, precisament, els que menys acaben trobant.
Però la felicitat no es troba enlloc extern. El riure, les emocions, els sentiments o el somriure són, en el fons, maneres de mostrar-me, és a dir, quelcom extern a la meva essència. I res extern pot donar-me la felicitat. La felicitat la sóc. Però la recerca externa m'allunya del que sóc.
En realitat, la felicitat tampoc no depèn de les circumstàncies externes que visquem, sinó de la resposta interna que donem a allò que estem vivint. Cert que algunes circumstàncies són més difícils que d'altres, però el veritable abisme no està en allò que ens passa, sinó en com responem davant d'això.
Per exemple, encara que quan estem malalts/es és més difícil ser feliç, és possible ser-ho. Si això no fos així, si fos imprescindible tenir bona salut per ser feliços, cap persona malalta no podria ser feliç. I n'hi ha!
En tot cas, crec que el problema de la felicitat és confondre els seus diferents nivells i anomenar felicitat el que són altres coses.
No confonem felicitat amb salut, no confonem felicitat amb acudits, no confonem felicitat amb plaer…
FELICITAT: LES CONFUSIONS HABITUALS
Dit això, hem de descobrir quins són els errors o les confusions habituals.
Així no anomenarem “felicitat” allò que no ho és. Així sabrem on som i com dirigir-nos cap endavant, deixant de banda els errors i les pressions socials.
Les persones tenim diferents nivells. A cada nivell correspon un cert grau d'harmonia que es pot confondre amb la felicitat: estiguem al cas!
hi ha un primer nivell, Que és físic i que es relaciona amb el cos. Quan no tenim cap malaltia diem que tenim un cert benestar físic. Naturalment, el benestar físic és important i resulta més fàcil pujar pels següents nivells que ens connecten amb la felicitat si tenim un cos que no faci mal. Però el dolor o la malaltia no és un obstacle insalvable per conquerir l'Ésser, la Felicitat a un nivell superior. Però remarco: l'absència de malaltia o dolor no és felicitat, sinó benestar físic. Molt positiu al seu nivell, però en absolut equivalent al benestar físic.
En un segon lloc, trobem un nivell mental o sentimental. Vull remarcar una cosa que s'oblida molt sovint: els sentiments es viuen a l'espai psíquic, mental i no al físic. En aquest sentit, els sentiments són “mentals”. És més, els sentiments són fruit del que pensem: si penso que estic en perill sentiré por, si penso que em premiaran, em posaré content. Els sentiments no només es produeixen a nivell mental o psíquic, sinó que també són fruit dels nostres judicis mentals. Per això són sentimentals.
Quan allò sentimental està equilibrat i dominem prou la nostra ment com per poder mantenir-nos mentalment en calma, encara no hi ha felicitat com a tal, sinó un 'benestar psíquic'. Quan estem equilibrats en aquest nivell vivim una alegria natural i alhora una sensació d'energia i força. Però això no és, encara, el que jo defineixo com a felicitat, sinó “benestar psíquic”.
En tercer i darrer lloc, arribem al nivell espiritual. A què em refereixo amb “espiritual”? Doncs a descobrir qui sóc a Essència. Perquè quan jo descobreixo la meva Essència, la felicitat és el resultat natural i inevitable. No es tracta de benestar físic, ni de benestar psíquic, sinó de ser aquí i ara més enllà de tota categoria, de tota classificació, de tota adjectivació. En aquest nivell, comencem a descobrir que allò important és la Vida en mi, la Presència o Alè Vital que m'habita i que És.
I aquest descobrir-se com a Ser és pura felicitat. Aquí sí que hi ha la veritable felicitat i no en els nivells previs.
No ens confonguem: no anem cap a la felicitat, ja que ja la som. La felicitat és el nostre origen i és el nostre destí. Més enllà de qualsevol forma i adjectivació.
Però per viure-la cal deixar de confondre'ns amb allò que no som: ni cos, ni idees, ni sentiments…
LA FELICITAT COM A CONSEQÜÈNCIA
Quan Jo sigui, la felicitat apareixerà com a conseqüència… perquè ja la sóc encara que la meva ignorància m'impedeixi adonar-me'n!
T'animo a viure el teu silenci interior per descobrir l'essència que ets. A continuació trobaràs una coneguda meditació d'Antonio Blay que t'ajuda a anar-te apropant a aquesta profunda identitat i felicitat.