Cada cosmovisió té aspectes positius.

L’òptim és avançar cap a noves cosmovisions sense perdre les capacitats de l’anterior. .

Un exemple ho clarificarà.

Heus aquí un aspecte positiu de cada cosmovisió per a il·lustrar-ho:

COSMOVISIÓ 1 O VERMELLA:

Aporta una profunda connexió amb les necessitats personals.

Això és la base d’un sòlid autorespecte: si sé el que necessito, podré buscar-ho.

COSMOVISIÓ 2 O GROGA:

Afegeix la importància del grup a les seves necessitats personals.

És a dir, incrementa l’empatia: no només capto les meves necessitats individuals, sinó també les col·lectives.

En aquest estadi el risc és oblidar les necessitats personals i fusionar-se amb les col·lectives.

COSMOVISIÓ 3 O TARONJA:

Aporta la importància de l’esforç individual i la crítica als aspectes col·lectius que poden millorar-se.

Això fa avançar la societat gràcies a la innovació, la millora dels processos, la potenciació del pensament abstracte i les seves aplicacions científiques i pràctiques.

El risc d’aquest estadi és sobrevalorar el mèrit individual oblidant que la persona es recolza en la societat.

COSMOVISIÓ 4 O VERDA:

Busca la igualtat real de les persones, al marge del color de la pell, origen, creences, sexe i qualsevol altra característica social o individual.

Aporta el concepte d’equitat: allò just no és tractar a totes les persones de la mateixa manera, sinó donar a cada persona el que necessita per resoldre desigualtats del punt de partida.

En aquest estadi hi ha un perill: demonitzar a qui no comprèn la seva visió del món. És a dir, excloure de la seva empatia a un grup molt nombrós.

COSMOVISIÓ 5 O TURQUESA:

Supera l’antropocentrisme. L’ésser humà no és el centre de la creació, sinó un element més, encara important.

L’empatia es dirigeix a tots els éssers sense caure en un fals igualitarisme: no té la mateixa importància pel conjunt la mort d’un bacteri que la mort d’un elefant.

La patologia habitual d’aquest estadi és la tendència a no implicar-se en els conflictes socials, a fugir dels compromisos socials.

Síntesi del mail d’avui:

Cada Cosmovisió aporta quelcom útil.

Cada Cosmovisió té el risc de caure a una patologia.

La nostra missió política és ajudar a passar d’una cosmovisió a la següent, sense caure en patologies.

Així, cada cosmovisió afegeix empatia a l’anterior.

Cal situar a l’agenda política la necessitat d’impulsar l’evolució d’una cosmovisió a una altra i, alhora, prevenir les patologies més típiques de cada cosmovisió.

Per tant, és clau conèixer les cosmovisions i les seves patologies usuals.

Té això aplicació pràctica?

Per suposat!

Al llibre «Cosmovisions socials, la peça que faltava», de Boira Editorial, s’indiquen algunes.

Per exemple:

Les relacionades amb les polítiques de benestar social i contra l’exclusió a la pàgina 76

Les relacionades amb la seguretat ciudadana i els delictes a la pàgina 78

Les relacionades amb la participació política ciutadana a la pàgina 82

Les relacionades amb l’oci i l’esport a la pàgina 84

Les relacionades amb la visió del gènere i del feminisme a la pàgina 92

I moltes d’altres.

Les cosmovisions no són un coneixement teòric.

Sinó quelcom aplicable. Concret.

Les cosmovisions són un marc interpretatiu per poder comprendre millor el que passa, dissenyar accions que ho transformin i trobar paraules adequades per comunicar-ho i obtenir el màxim suport popular a les nostres accions.

Les cosmovisions són un eix d’anàlisi imprescindible en l’actualitat.