La situació a Catalunya: reflexions

En els grups de creixement personal i despertar espiritual que imparteixo, no solem abordar aspectes polítics o socials ja que el treball més urgent és, bàsicament, el personal i interior dins de cada persona.

Tot i això, a la darrera reunió es van plantejar diverses preguntes sobre la situació política actual a Catalunya i Espanya que ha culminat en la convocatòria d'un referèndum per votar a favor o en contra de la independència de Catalunya.

Em nego a donar consells: cadascú ha de trobar la seva pròpia resposta. Però sí que comparteixo una sèrie de criteris que ens van servir de punt de partida, per si us són d'utilitat.

1.- El conflicte no es redueix a dues úniques posicions, sinó a una diversitat de les mateixes. No es tracta d'un conflicte entre independentistes i unionistes, sinó que es tracta d'una cosa més àmplia: dins de l'independentisme hi ha molta diversitat, igual que també dins de l'unionisme hi ha diverses sensibilitats: els que desitgen que tot segueixi igual, els que desitgen una recentralització del poder… també hi ha persones que defensen el federalisme en el qual també hi ha diverses opcions que defensen un estat federal, però argument creuen que això no cal…

El que hem dit: no són dues posicions sinó múltiples.

A més, travessades per altres visions socials confrontades: uns defensen la legalitat, uns altres la legitimitat… uns creuen que la sobirania resideix al poble de Catalunya, altres creuen que resideixen a la totalitat del poble espanyol, mentre que altres creuen que la sobirania resideix a les institucions…

Reduir aquesta multiplicitat només a dues o tres posicions seria un error. Us convido a voler descobrir-les totes en la mesura del possible i a actuar amb prudència reconeixent el nostre saber parcial i limitat.

2.- En aquest punt, el fonamental és desitjar entendre les diferents posicions. Em sembla fonamental renunciar a voler tenir raó i, en canvi, treballar per procurar entendre les raons de totes i cadascuna de les parts. Cada part té o creu que té una part de raó. Si volem ser equànimes, renunciem a voler tenir raó i busquem entendre les raons dels altres. Naturalment, això no és obstacle perquè cada persona prengui la seva posició personal. Malauradament, sembla que alguns mitjans de comunicació han perdut gran part de l'objectivitat i semblen més interessats a donar suport a alguna visió concreta que a voler oferir llum a la societat. De vegades, poden desinformar en comptes d'informar.

3.- Convido a tractar de comprendre que cada persona sempre fa tan bé com pot i actua en funció de la seva visió del món. Hi ha persones que poden estar molt equivocades i, fins i tot, ferides o encegades per l'odi o similar, però sempre actuen pensant que tenen raó. Creuen tenir raó. No actuen fent el mal sense raó. Poden estar equivocades, però creuen que tenen la seva raó.

I davant d'això, com i quan actuar?

1.- T'invito a ACTUAR quan la teva acció sigui útil: sumem en lloc de restar. Si tu pots fer una acció que sumi, actua. Ningú no pot actuar per tu.

2.- T'animo a ACTUAR si la teva acció pot millorar la realitat. I si tens diverses opcions, actua on més aporti. És a dir, actua per contribuir a millorar el món i no només la teva situació personal.

3.- T'animo a ACTUAR si tens el coneixement i les eines per abordar la situació. Si no tens les eines, aquest és un missatge clar que no et correspon a tu actuar en aquest punt concret.

4.- T'animo a NO ACTUAR si el que faré li correspon fer-ho a una altra persona.

5.- T'animo a NO ACTUAR si no tens coneixement i/o eines per abordar la realitat.

6.- Una acció és tan acció com una no-acció. Sempre hi ha dos tipus de resultats: interns (sempre es produeixen ja siguin de felicitat, de pau i d'amor, o de patiment, conflicte, por o resistència) i externs (no sempre obtenim el que busquem). Aprèn sempre de tots dos.

7.- T'animo a ACTUAR només quan puguis actuar sense odi, sense violència física, ni verbal, ni mental. Simplement actuant per millorar la realitat. Aquest tipus d'actuació et serà molt útil per aprofitar qualsevol cosa que passi per créixer interiorment.

8.- El que viurem socialment serà el resultat del nostre nivell de consciència. La mitjana del nivell de consciència de la nostra societat es plasmarà en el que passi. No podem incrementar el nivell de consciència de la nostra societat en només unes setmanes. En conseqüència, passi el que passi els propers dies i setmanes, és l'únic que pot passar.

9.- En tot cas, és responsabilitat nostra seguir treballant per millorar la realitat, és a dir, treballar a favor del món (amb el risc d'equivocar-nos) en lloc de lluitar contra res. Treballant per incrementar la consciència, i sense pretendre lluitar contra “els dolents” i el “malament”. Pot semblar el mateix, però és radicalment diferent.

10.- Si errem, els resultats generaran patiment intern i/o extern. Si passa, demanem disculpes per la nostra acció ignorant i intentem reparar el malmès. Alhora, intentem trobar una resposta diferent, més sàvia.

Ja veieu, prometia parlar-vos de la situació política i m'he limitat a donar uns criteris. Tampoc no crec que siguin perfectes. Però tant de bo us siguin útils en alguna mesura.

Que la saviesa, l'amor i la pau siguin les nostres companyes.