L'essència que som: què és i com reconnectar-hi

Moltes vegades parlar sobre creixement personal implica parlar també de l'essència que som. Fa temps, afirmem que l'essència és més enllà del nostre cos, de les nostres emocions, dels nostres sentiments o de les nostres accions.

Ara bé, què és exactament l'essència? I la pregunta més important, podem connectar-hi?

EL VERITABLE SIGNIFICAT D'ESSÈNCIA

Si haguéssim de definir la paraula “essència”, podríem dir que és “allò que està en un/a mateix/ai que és l'únic que no varia, que no es mou”. Per comprendre la seva importància en el camí del creixement interior, explicarem quin paper té en la nostra vida.

Si ens aturem uns segons, veurem que a la Vida hi ha dues pel·lícules. Una pel·lícula és externa i està en moviment constant. Es tracta de les circumstàncies de vida que tenim al davant, del ritme de la vida que mai no s'atura.

Però, alhora, hi ha una altra pel·lícula interna que també està en constant moviment. Els pensaments, per exemple, vénen i van sense possibilitat d'aturar-los; les nostres emocions semblen una muntanya russa, de vegades en caiguda lliure; i tampoc les sensacions del cos físic són mai les mateixes.

Amb aquest teló de fons, entendrem que l´essència és l´única part que sempre està calmada. És com si fos l'espai on es produeix l'obra de teatre que s'està representant. Quan ens hi connectem, l'essència ens permet viure conscientment allò que ens passa. Ens convertim en espectadors conscients de l'experiència de vida, però alhora actors de la resposta que donem. No és un espectador passiu, sinó un espectador que és conscient de ser.

En aquest sentit, les idees poden anar canviant, però l'essència que som continua al mateix lloc. Els sentiments poden variar, així com les sensacions, però la nostra consciència de ser aquest espai interior de vida continua inalterable.

CANVIAR EL PUNT DE MIRA

Aquesta subtil diferència entre ser espectador actiu i experimentar passivament allò viscut com si això fos el meu “jo”, és difícil de valorar en la societat que vivim. Sembla que hi ha una llei no escrita que ens obliga a posar tot el focus d'atenció a l'exterior, perdent així la consciència del jo que sóc, allunyant l'atenció del que és veritablement important: el jo conscient.

El canvi resideix a posar el focus d'interès en un mateix. Això permet que la nostra quotidianitat es transformi i, amb ella, el nostre benestar interior. A partir de llavors, poc importa el que passi fora, ja que l'important ja està passant: sóc.

Una de les dificultats que trobem quan intentem posar el focus en nosaltres mateixos és identificar-nos amb un “personatge o rol” que ens hem creat inconscientment. Tot flueix de forma mecànica i no hi ha res permanent que sempre hi sigui i que ens permeti viure la vida amb consciència. Som el personatge que sent i fa, i nosaltres anem darrere seu com si fóssim titelles.

Afortunadament, aquesta situació es pot trencar quan connectem amb la nostra essència: tot rol s'ensorra de forma natural. Això és el que ens permetrà començar a viure la vida, i deixar de ser viscuts per la vida.

PASSOS PER APROXIMAR-SE A L'ESSÈNCIA

Sense cap dubte, el primer pas d'aquest procés és comprovar que som com a “màquines”: actuem de forma mecànica i sense consciència. Moltes vegades, per exemple, ens enfadem o ens preocupem sense haver-ho decidit prèviament, i aquesta és una acció mecànica.

Curiosament, quan ens adonem, comencem a poder deixar de ser màquines i descobrim a la Vida múltiples lliçons per aprendre. Això és així perquè a la Vida es donen totes les lliçons que necessitem aprendre, en tot moment. Aprofitar-les, o no, depèn de nosaltres mateixos. Però per això és important ser conscients del que vivim en lloc d'anar amb el pilot automàtic.

El segon pas es decidir sadollar la set interior i convertir tot espai en un espai d'autoconeixement. El despertar interior ens ensenya que qualsevol espai de la nostra Vida es pot fer servir com un espai per descobrir-nos i ser: no hi ha llocs sagrats i llocs profans. És a dir, convidem que el treball interior es produeixi a tots els espais concrets on estem vivint. Sinó vivim conscientment al lloc on som, on ho farem? Hi ha una única vida, que és la que estem vivint ara mateix. 

Tot i això, moltes vegades ens oblidem d'això. Per no despistar-nos i perdre'ns al frenesí diari, podem participar en algun espai de creixement personal com Universitat de Vida: un gimnàs per a l'ànima, amb el propòsit d'integrar el treball interior a la nostra quotidianitat.

El tercer pas es convertir tots els moments de la nostra vida en un espai de creixement personal. No només qualsevol lloc, sinó tots els moments. Res no passa fora de la nostra vida, doncs fem servir tot per créixer! Només ens cal ser conscients del moment en què vivim: aquí i ara. Tots els escenaris i moments ens donen una oportunitat meravellosa per créixer interiorment, per això, aprofitem-los!

GAUDIR DEL VIATGE

Intentar connectar amb la nostra essència no s'ha de concebre com una obligació o una promesa que ens fem a nosaltres mateixos (això seria part del personatge), sinó que ha de ser fruit de l'amorosa decisió de descobrir-nos. Hi ha moltes maneres de connectar amb nosaltres mateixos/es com, per exemple, Universitat de Vida que t'invito a descobrir a: www.universidaddevida.online

Però, al marge de l'opció que decidim, quan aquesta necessitat es doni, hem d'entendre que emprendrem un viatge apassionant i joiós cap al nostre interior. En concebre'l com a plaent, podrem trobar i aplicar eines útils per descobrir-nos. Com se sol dir: no podem gaudir de la meta si abans no hem gaudit del viatge.