Aquest any, no demanis desitjos

Tanca els ulls i demana un desig. És una cosa relativament senzilla, gairebé màgica, oi?

Des de petits, tenim la sensació que només fent aquest gest la nostra vida serà més fàcil, més còmoda, més feliç. Més i més. Però quan obrim els ulls, la realitat continua sent la mateixa i la nostra insatisfacció una mica més gran.

L'ENGANY DEL MIRALL

Tal com relata el conte dels germans Grimm, la madrastra de Blancaneu solia preguntar al seu mirall dia rere dia: “Mirall mirallet màgic, digues-me una cosa, quina dona d'aquest regne és la més bonica?”

El mirall, fidelment responia: “Vostè, majestat, és la dona més bella d'aquest regne i de tots els altres”.

La malvada madrastra de Blancaneu s'aferrava a una imatge en la qual ella era la més bella del regne. Per què? Perquè associava la felicitat a la bellesa física. Això la convertia en esclava del seu propi pensament.

Una cosa semblant ens passa a nosaltres a la vida real.

Creiem, erròniament, que quan arribem a tenir o ser una cosa concreta, serem feliços. I per això, any rere any, demanem desitjos que ens acostin una mica més a aquest ideal.

Però l'únic que aconseguim és autoenganyem.

ELS NOSTRES IDEALS

Absurdament, pensem que quan siguem perfectes tota la nostra vida serà meravellosa. Però això només fa que ens forjem un ideal i lluitem per assolir-lo, en lloc de gaudir del que sí que tenim.

Si no, pregunta't per un moment. Quantes vegades heu pensat: “m'agradaria ser més alt/a”; “m'agradaria ser més intel·ligent”, “m'agradaria ser una persona més social” “m'agradaria tenir aquest lloc de treball”…?

Per què? Perquè creiem que en aconseguir-ho tot anirà bé.

A aquesta peça la podríem anomenar “ego-ideal” ja que ens empeny després d'un ideal que promet la felicitat en un futur proper.

Atenció! Tenir somnis és meravellós, el que és terrible de l'“ego-ideal” és que ens fa creure que necessitem arribar a ser d'una forma determinada perquè ara, encara, “no som”. I és clar, aquesta necessitat ens fa infeliços en el moment present, però també si no arribem a l'estació final de destinació.

El més adequat seria tenir somnis però sense tenir la necessitat que es compleixin per ser feliços. Ja tenim el necessari per ser feliços: aquí i ara.

QUATRE COSES PER SER FELIÇOS AQUÍ I ARA

Per ser feliços a l'aquí i ara calen quatre coses.

En primer lloc, aprendre a abraçar el que passi, al marge que ens agradi o no. Realment, nosaltres no sabem què és bo per a nosaltres. Certes dificultats que a priori semblaven dolentes, amb el temps ens demostren que ens van ajudar a créixer interiorment. Pots pensar alguna?

En segon lloc, deixar caure la necessitat d'un ideal. Tenir somnis és fantàstic, però no tenir la necessitat imperiosa que es compleixin. Sinó, serem com la madrastra de Blancaneu: esclaus dels nostres propis desitjos.

Per tant, el tercer pas és deixar de lluitar per viure la vida com un lloc on ens podem expressar. És clar que de vegades necessitem esforç per aconseguir allò que desitgem. Però l'esforç expressat de manera positiva, creativa, voluntària: no cap lluita.

Finalment, necessitem un jo que sigui aquí presentar i que no es confongui amb el que pensa, sent, fa o passa. Mentre no hi hagi un jo, no puc ser a l'aquí i ara. Doncs falta un subjecte que romangui conscient del que passa. Sense aquest jo conscient, continuarem confonent-nos (o fusionant-nos) amb el que passa.

POSAR EN PRÀCTICA LA FELICITAT

Vist des d'aquesta perspectiva, l'únic lloc on podem aparcar els nostres desitjos i començar a posar en pràctica la felicitat és a la vida quotidiana.

El veritable repte, aquest 2019, seran els moments familiars, els moments de lleure, els moments laborals… doncs podrem practicar els quatre punts anteriors!

Pot semblar una ximpleria, però és molt important. Si ens adonem que el veritable treball s'imparteix a la vida quotidiana, podrem viure-la d'una manera totalment diferent. Segurament, amb molta més consciència, aprofitant tot el que passi per créixer.

Si convertim tot el que passi en els propers dotze mesos, en un espai de treball interior, creixerem a gran velocitat, ja que cada dia estarem practicant.

UNA MICA D'INSPIRACIÓ

I, entre pràctica i pràctica, t'invito a respirar i prendre consciència de tu mateix/a.

De vegades, una simple lectura inspiradora al matí, pot fer que tot el nostre dia estigui ple d'energia positiva que impregni alhora els nostres pensaments, emocions i accions.

Per aquest motiu, t'invito a fer una ullada al meu últim llibre “El dolor és amor retingut”. Descobreix-ho a: https://boiraeditorial.com/catalogo/el-dolor-es-amor-retenido