Entenent les benaurances

Els textos místics com l´Evangeli no són llibres per memoritzar, són llibres d´instruccions. Són guies que ens pot ajudar, i molt, al nostre dia a dia. En aquest article abordarem algunes benaurances perquè, traduïdes al llenguatge del segle XXI, ens poden ser molt útils.

PRIMERA BIENAVENTURANÇA: Feliços els pobres d'esperit perquè n'és el Regne del Cel.

Aquesta primera benaurança ha estat malinterpretada durant molt de temps, ja que s'associa, erròniament, pobresa d'esperit amb pobresa física, amb l'escassetat. Però aquesta relació no té cap lògica, ja que si la Divinitat és la Totalitat, viure en l'escassetat significa viure en la separació. Implica viure lluny del nostre origen.

Per mi, la pobresa a què fa referència no és una pobresa material. De fet, la mateixa benaurança ho diu “pobres d'esperit”, i no pobres en recursos, pobres amb poc menjar, sense sostre, etc.

Però què vol dir ser pobre d'esperit? Quan jo no tinc res, ni tan sols tinc ego, aleshores sóc absolutament pobre, pobre d'esperit. Al contrari del que es creu, la pobresa d'esperit no té cap relació amb la riquesa material.

No es tracta de ser pobre en allò material, sinó de no estar aferrat a res. Ni tan sols a mi personalitat. Ni tan sols a mi cos. Ni tan sols a les meves creences oa les meves opinions.

Quan un aconsegueix no estar aferrat a res, aleshores es convertirà en una persona pobra desperit. Perquè deu haver renunciat al seu ego. I, com diu l'Evangeli, els que no tenen res no estan aferrats a res i viuen al Regne del Cel.

SEGONA BIENAVENTURANÇA: Feliços els humils perquè heretaran la terra.

Aquells que disposin de la humilitat suficient per voler aprendre, seran els més feliços i savis, aconseguint viure una vida a la Terra digna de tal nom.

Per casualitat, creus que algú voldria viure una vida dolorosa, amb patiment i infelicitat? Segur que no. Els humils, és a dir, aquells que estan oberts a aprendre i són capaços de desprendre's de les seves creences per acollir qualsevol aprenentatge, aconseguiran obtenir més comprensió del món. Aquesta comprensió els permetrà desprendre's de la ignorància i, per tant, els conduirà a la felicitat perquè hauran arribat a la saviesa.

Per fi, seran ells els qui viuran a la Terra com els veritables hereus de la mateixa, gaudint-ne.

TERCERA BIENAVENTURANÇA: Feliços els que ploren perquè seran consolats.

Feliços els que ploren perquè estan farts de patir. Perquè s'han adonat que el patiment mental, no el dolor físic ja que pot ser irremeiable, és optatiu. Quan un diu “prou!”, quan un està fart de patir, aleshores començarà a buscar i iniciarà el camí de l'autoconeixement.

Diuen que qualsevol situació és una oportunitat daprenentatge. En aquest cas, el patiment ens permetrà trobar la pau, el consol i el sentit de tot. El patiment és la porta que ens condueix a la cerca, en despertar. Així que feliços els qui ploren perquè descobriran, i en descobrir entendran, i en entendre seran consolats.

QUARTA BIENAVENTURANZA: Feliços els qui tenen gana de set i justícia perquè seran saciats

Tot el que hi ha al món té la seva funció. Des de l‟existència d‟un microbi, fins a la vellesa o fins i tot la mort. Cada element juga un paper imprescindible al cicle de la vida, independentment que ens agradi o no.

Per tant, feliços els qui tenen gana i set de conèixer la realitat i la justícia. En altres paraules, de conèixer la veritat. Aquell que vulgui saber el veritable funcionament del món aconseguirà, algun dia, comprendre'l. I aquell dia deixarà d'exigir justícia, ja que mirarà el món amb els ulls de la vida sense jutjar. En aquell moment, i només en aquell moment, entendrà que el món és tal com és: perfecte i necessari.

CINQUENA BIENAVENTURANÇA: Feliços els compassius perquè aconseguissin misericòrdia

Feliços els compassius, perquè estimen i accepten el món tal com és. Perquè es neguen a malpensar o criticar. La seva compassió els condueix a mirar amb comprensió els seus errors i els dels altres.

En compadir-se del món, s'omplen d'amor i arriben a la misericòrdia. A l'Evangeli, s'insisteix diverses vegades que el Regne del Cel és a prop o que és aquí. Els compassius, en omplir d'amor el seu món, ja hi viuen.

SISENA BIENAVENTURANÇA: Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu

Les persones netes de cor són aquelles que no volen enganyar-se, que volen veure el món a través del seu cor, però amb els peus a terra. Anhelen la veritat!

Per tant, són feliços perquè miren a través de si mateixos sense mentir-se, ni negar el que senten o el que viuen. Veuen la realitat sense floritures i, per tant, estan il·luminats perquè il·luminar significa estar al món sense jutjar, sense afegir res. Per això, cal tenir un cor net i transparent que no afegeixi res, ni judicis contra els altres ni contra un mateix.

Quan som capaços de veure el món d'aquesta manera, nets de cor, veiem Déu perquè ell és a tot arreu: a la mirada d'un nen; a la llàgrima d'una vídua; al cor d'un assassí; oa la tempesta. Només si veiem el món així, veurem Déu.

SETENA BIENAVENTURANZA: Feliços els qui s'esforcen per la pau, perquè seran anomenats fills i filles de Déu

Les persones que han renunciat a la violència, que s'esforcen per la pau, que no agredeixen físicament són les persones realment pacífiques. Són aquelles que han alliberat les seves paraules de l'agressió, que han renunciat a la crítica, als rumors i al xiuxiueig. Però també aquelles que han alliberat els actes de l'agressió.

Persones que han renunciat a una tercera violència sovint invisible: la violència mental. Han desistit de pensar malament d'ells i elles mateixes, a criticar-se o jutjar-se, ia pensar malament dels altres. Davant d'una conducta incomprensible es pregunten “què és el que he d'entendre?”.

Només aquells que renuncien a l'agressió viuen en pau profunda de manera permanent i contínua. D'aquesta manera, es converteixen en fills de Déu, és a dir, igual que el pare: comprensius i amorosos.

VUITENA BIENAVENTURANÇA: Feliços els perseguits a causa de la justícia, perquè d'ells és el Regne del Cel.

Al meu entendre, feliços són aquells diferents de la gran majoria, ja que la majoria de la gent pateix. Ser diferent, ser “raret”, és un bon senyal ja que els que pensen i actuen a contracorrent estaran al Regne del Cel. Aquells que no culpen, ni agredeixen, ni es queixen, que valoren i respecten, que assumeixen les conseqüències dels seus actes sense culpar els altres, etc.

No es tracta d'aconseguir que la gent ens odiï ni que els tribunals ens persegueixin. El que sí que hem de fer és renunciar a les creences socials, aquelles que generen dolor, per arribar al Regne del Cel.

T'animo a atrevir-te a practicar les 8 benaurances d'aquest article, a deixar de lluitar contra la vida ia abraçar el que passi

Sigues feliç, cuida't i, sobretot, estima't.