Aula Interior. Equilibrar la meva personalitat i netejar-ne l'inconscient: camí de la felicitat.

Tots els camins de creixement personal i despertar espiritual són camins dautoconeixement. I això és lògic: si no ens coneixem, a qui pretenem alliberar?

Per això, el primer pas per viure lliurement és descobrir els nostres dèficits. Per poder abandonar la nostra presó hem de cartografiar-la primer. Després de descobrir els nostres dèficits… alegrem-nos de tenir el mapa de la nostra presó i posem-nos a cavar els túnels per sortir-ne!

Els nostres punts febles són els que ens fan patir. Com escapar-se'n? Només hi ha una única sortida: exercitant-los amb consciència.

Per exemple, quan em descobreixo com una persona que tem el combat, que té por, inseguretat i impotència què fer? Doncs enfrontar-se, combatre de manera real, concreta i pràctica. Si necessito tenir més energia, només podré incrementar-la exercitant-la. Així doncs m'obligaré a no fugir de les discussions, a parlar amb veu més alta, a caminar i moure'm amb més energia i velocitat, m'obligaré a fer arts marcials…. és a dir, m'obligaré a exercitar de forma conscient la meva energia de manera concreta, real i pràctica perquè el treball interior que faci sigui verídic i sortir així del bucle que m'atrapa.

Si, por el contrario, descubro que tengo un corazón de hielo y que no soporto a la gente, me obligaré a estar con gente, a convivir con ella: en un grupo gestalt, en una ONG, a expresar mis emociones… Si, por ejemplo, descubro que no tengo criterio y vivo en un mundo confuso, en el que me siento tonto o tonta, me obligaré a estudiar de nuevo, a investigar, a leer, a expresar mis opiniones argumentadamente…

I tot això ho faré amb consciència, sabent que estic treballant la meva personalitat, per ser més lliure. La consciència i la determinació faran que pugui transitar per llocs i activitats que sempre he evitat ia les que temo. La conseqüència serà que la meva vida s'equilibrarà. També serà el moment de treballar els traumes inconscients que els meus dèficits han provocat. Podré netejar el meu passat i el meu inconscient amb tècniques d'expressió concretes perquè hauré recuperat les meves capacitats i no em farà por mirar enrere.

Vull remarcar que si fem allò que hem evitat i netegem el nostre inconscient del dolor passat, el resultat necessari serà que la nostra personalitat s'equilibrarà. No obstant això, ningú no pot pretendre equilibrar el seu centre emocional, energètic o intel·lectual sense exercitar-lo. I lexercici ha de ser concret i pràctic. No hi ha dreceres, ni solucions màgiques.

Però el fantàstic és que, en enfortir el nostre punt feble, la nostra vida es transforma. Literalment: es transforma. En exercitar allò que ens fa vulnerables, ens enfortim i podem portar una vida adulta equilibrada: segura, amorosa i amb criteri.

Mentre no fem aquest pas, el patiment serà inevitable: certes realitats em superaran i em faran patir perquè no tinc capacitat per abordar-les. El patiment està en relació directa amb els dèficits que tenim. Per això cal equilibrar les nostres tres capacitats: l'energètica, l'emocional i la intel·lectual. Mentre aquestes tres capacitats bàsiques no les hàgim equilibrat, no podrem gaudir duna vida adulta, equilibrada, conscient.

Però encara afirmo una cosa més: sense equilibri a la vida quotidiana, és impossible tenir una veritable vida espiritual. L'esperit necessita una personalitat equilibrada. Qui vulgui una connexió profunda amb allò superior, ha d'estar fortament arrelat en allò quotidià.