Aprendre a dominar la ment

Segons una antiga metàfora budista, en un bosc recòndit habitava un mico. Des d'un arbre, mirava tot el que hi havia al seu voltant buscant una cosa que li satisfés més. De sobte, ho va veure i va saltar sense dubtar. Però, un cop allà, continuava insatisfet. Què li passava?

UN MONO INSATISFET

En els cercles budistes, aquesta metàfora s'utilitza sovint per explicar què passa a la nostra ment en moments de crisi o neurosi.

La interpretació d‟aquesta metàfora és indubtable: sempre estem buscant una cosa que ens complagui més que el que teníem anteriorment. Tot i això, en aconseguir-ho, ens adonem que el nostre nou premi no és suficient. Aquesta sensació que crèiem obtenir en aconseguir-ho, s'esvaeix ràpidament i, en qüestió de segons, una nova necessitat de cerca irradia al nostre interior.

EL PODER DEL PENSAMENT

Quan ens enfrontem a un moment de tensió o enuig, el nostre mico boig està en la seva màxima esplendor. Salta de branca en branca, de pensament en pensament, impedint que puguem centrar-nos en allò que realment passa. Per això, ens irritem i comencem a relacionar-nos des dels sentiments.

Al contrari, quan sabem reconduir la nostra ment i tornar a la calma, podem gestionar molt millor els moments de tensió. El nostre mico boig s'atura i vam començar a veure quines possibilitats amaga una circumstància que, a priori, semblava adversa i insuperable.

La pregunta clau és, com fer-ho? Mitjançant tres tècniques que us ajudaran a centrar la vostra ment. Cadascuna és més potent que l'anterior, així que, si tens temps, ja saps on has d'invertir la teva energia!

EL COFRE DEL TRESOR

Aquesta tècnica és com una tireta per tranquil·litzar-nos en un moment de tensió i evitar, així, l'allau de pensaments. Si la utilitzem, no abordarem el problema en profunditat, però ens pot ser útil si no tenim temps.

El cofre del tresor es basa en pensar en alguna imatge que ens tranquil·litzi, en una visualització o una meditació en què imaginem coses belles com, per exemple, inspirar llum i treure fum negre del nostre interior. Ocupant la nostra ment amb aquestes imatges, aconseguim entrar en una calma temporal, ja que no hem anat a l'origen del nostre neguit.

DESENSIBILITZACIÓ

Quan els nostres sentiments ens arrosseguen i ens és impossible actuar des de la calma, ens hem de desensibilitzar.

El primer pas és netejar-nos a nivell biològic. Això vol dir cremar el cortisol i l'adrenalina de la nostra sang; si no ho fem serà gairebé impossible calmar la ment per simples motius biològics: és com voler estar tranquil després de beure tres litres de cafè. Com fer-ho? Mitjançant exercici físic: córrer, nedar, enganxar a un coixí… però sempre verbalitzant en veu alta i traient fora allò que tenim al nostre interior.

Un cop fet això, podrem preguntar-nos quin és el motiu profund pel qual volem continuar fent el que fem al marge de les dificultats. Si som docents i estem davant d'un alumnat difícil, quina és la nostra motivació per ser mestres?; en una relació personal, per què estem amb aquesta parella i no una altra?, etc.

Si trobem el sentit a allò que vivim, podem resistir les dificultats molt més sòlidament. Així podrem centrar la nostra ment i tornar a la calma.

ALQUIMIA MENTAL

L'alquímia mental és una tècnica de cinc passos per aprendre a pensar de manera voluntària, positiva i sostinguda.

El primer pas és reconèixer que estem davant d'una idea errònia i que, per això, patim. Mentre creem en alguna cosa falsa, patirem.

El segon pas és substituir aquesta idea per informació de saviesa. Per exemple, en lloc de pensar que algú em pertany perquè l'estimo, val la pena adonar-nos que no posseïm res ni ningú, que només ens relacionem amb les altres persones mentre els altres així ho desitgin.

El tercer pas es basa en identificar què és el que aquesta situació de patiment ens està ensenyant. Davant d'una persona difícil, potser estem aprenent a posar límits, amb una parella que ens deixa d'estimar, podem intentar recolzar l'altra persona encara que no ens agradi la seva elecció... Les dificultats ens permeten superar una dificultat interna. Per això, els hem d'agrair mentalment aquesta meravellosa oportunitat.

El quart pas implica entendre que totes les persones actuen tan bé com poden amb les capacitats que tenen: un escorpí no pica per picar, sinó perquè no sap fer-ho diferent. El mateix passa amb les persones: ningú no pot actuar amb saviesa si no la té al seu interior.

L'últim pas és agrair a les persones implicades l'aprenentatge que hem adquirit, desitjant-li, de tot cor, que siguin feliços. Si la nostra dificultat va néixer d'una circumstància, desitjar profundament que aquesta situació viscuda també sigui útil per al món

CANVIAR LA NOSTRA MENT

Els nostres pensaments marcaran allò que vivim. Conseqüentment, mentre no canviem la nostra ment, no podrem canviar la nostra vida.

Per això, t'invito a fer una feina profunda per aprendre a dominar la teva ment, com la que trobaràs a Aula Interior (www.aulainterior.online), Universitat de Vida (www.universidaddevida.online), o qualsevol altre que t'ompli de felicitat i benestar.

No deixis per al darrer lloc, la feina més important: la feina interior.

Domina el teu mico boig!